Cicle de conferències
'Als 70 anys del final de la Guerra Civil'

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència «La guerra no ha terminado. Revisionismo histórico o subversión neofranquista», a càrrec d'Alberto Reig Tapia.
Gandia, 23 d'octubre de 2009.
II
Cicle Als 70 anys de la Guerra Civil, Gandia

Aquest cicle de conferències, organitzat amb l'únic criteri del rigor científic, pretén ser una humil contribució a la nostra convivència en pau i llibertat, fomentant la recuperació d'aquesta memòria col·lectiva i promovent el debat i la reflexió crítica, la llum enfront de l'obscuritat.

 

* * * * * * *

La segona de les conferències del cicle Als 70 anys de la Guerra Civil (1939-2009), organitzat pel CEIC Alfons el Vell, ha continuat amb un notable èxit de públic. El pofessor Alberto Reig Tapia (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) va ser l’encarregat d’aquesta nova convocatòria del cicle amb el títol La guerra no ha terminado. ¿Revisionismo histórico o subversión franquista? Després d’una presentació del professor Santiago La Parra, amb algunes interessants observacions sobre l’oportunitat del tema escollit, el conferenciant va reconéixer que la moda del revisionisme del període 1931-1939, encara que no té una base científica, ha assolit un considerable ressò mediàtic, entre altres raons, pel seu oportunisme polític de menysvalorar el paper de l’esquerra durant l’esmentat període i des de les eleccions de 2004.

Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

En una primera aproximació al tema de la conferència, explicà el terme revisionisme, tant des de la semàntica com des de l’aportació de K. Marx, d’acord amb la seua filosofia dialèctica, que busca l’avanç històric a partir de la crítica i superació del present. Així mateix recordà l’ús del terme per designar els desviacionismes de la doctrina ortodoxa marxista.

En aquest sentit, explicà que el revisionisme, d’autors com Pío Moa, respon a l’objectiu de rellegir la història en funció dels interessos polítics de la tendència radical en el si de la dreta espanyola. Una relectura que afecta, principalment, els següents aspectes: la insuficiència de les eleccions municipals d’abril de 1931 per a legitimar la República; la justificació de la guerra civil per l’estat de violència extrema en gran part del període republicà; i l’oportunitat de la dictadura de Franco per tal d’evitar una dictadura comunista. Encara que breument, el professor Reig Tapia criticà cada una d’aquestes asseveracions, tot recordant, per exemple, l’intent d’Alfons XIII de buscar algun recolzament en els militar o en la Guàrdia Civil; les reals dimensions de la Revolució d’Astúries de 1934 i els anys de govern del centre-dreta i l’exercici parlamentari; l’indegut trasllat de l’època de la Guerra Freda a un context com el de 1936, on el que realment preocupava era l’avanç feixista a Europa.

En un segon moment de la conferència, va explicar l’intent del revisionisme neofranquista de construir uns precedents democràtics a la dreta actual més radical, amb el recurs anacrònic a la Restauració canovista, al sentit possessiu o patrimonialista de certes dretes pel fet d’autoproclamar-se les úniques dipositàries d’un projecte global d’Espanya, mentre l’esquerra hi jugaria com a element pertorbador. En aquest sentit recordà la inviabilitat de presentar l’actual monarquia parlamentària com un fruit del franquisme, pel mateix caràcter del sistema i els seus Principios Fundamentales. Tot adobat, val a dir-ho, amb un llenguatge políticament correcte que incideix en identificar les opcions d’esquerra amb revolució i inestabilitat.

En una tercera i última aproximació, se centrà en la reivindicació de la historiografia seriosa i acadèmica, que ha produït una quasi inabastable bibliografia. Hi destacà les aportacions del període 1975 a 2008, tot assenyalant que des de 1998 van anar apareixent les obres dels revisionistes com Pío Moa, César Vidal i altres, amb estranys viratges com el de S. Payne. Sembla, en conclusió, que aquesta moda, amb un gran component mediàtic, va baixant, tot i el suport que determinats estaments, institucions i mitjans de comunicació li han facilitat en forma de recursos i difusió. La confiança en la investigació seriosa, basada en el treball i la crítica permanent, han de ser, junt amb una ferma convicció democràtica, la millor resposta al revisionisme fraudulent que alguns encara pretenen practicar, acabà dient el professor Reig Tapia.

Un col·loqui ben animat va completar les importants aportacions d’aquesta segona conferència del cicle sobre la Guerra Civil.

Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

Membres del CEIC Alfons el Vell amb companyia del conferenciant. D'esquerra a dreta: Rafael Garcia Mahiques, Néstor Novell, Maite Sastre, Lluís Romero, Gabriel Garcia Frasquet, Alberto Reig Tapia, Santiago La Parra i Enric Ferrer Solivares.

Audio de la intervenció de
Antonio Reig Tapia
[primera part]
Audio de la intervenció de
Antonio Reig Tapia
[segona part]
Audio de la intervenció de
Antonio Reig Tapia
[tercera part. preguntes del públic]

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web i audio: Estudi Pau Lagunas.