Cicle de conferències
'Als 70 anys del final de la Guerra Civil'

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència «Vencer y convencer. La Iglesia en la Cruzada»,
a càrrec d'Antonio Calzado.
Gandia, 6 de novembre de 2009.
IV
Cicle Als 70 anys de la Guerra Civil, Gandia

Aquest cicle de conferències, organitzat amb l'únic criteri del rigor científic, pretén ser una humil contribució a la nostra convivència en pau i llibertat, fomentant la recuperació d'aquesta memòria col·lectiva i promovent el debat i la reflexió crítica, la llum enfront de l'obscuritat.

 

* * * * * * *

La quarta de les conferències del cicle «Als 70 anys de la Guerra Civil (1939 – 2009)», organitzat pel CEIC Alfons el Vell, ha tingut un considerable èxit de públic. El dia 6 de novembre, Antonio Calzado Aldaria, doctor en Història i professor associat del departament d’Història Contemporània de la Universitat de València, va dissertar sobre «¡Vencer y convencer! La Iglesia en la Cruzada». Ha estat presentat per Gabriel Garcia Frasquet, director del CEIC, el qual destacà el treball d’investigació i les publicacions del conferenciant, alhora que cridava l’atenció sobre la complexitat del tema (República i Església; Dictadura i nacionalcatolicisme).

Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

En una primera aproximació, el professor Calzado Aldaria, després d’unes precisions conceptuals sobre clericalisme i anticlericalisme, exposà les arrels del problema des de l’oposició d’una part important de l’Església al liberalisme, a partir de 1812 i, sobretot, des de la desamortització, sense oblidar la significació del carlisme. L’aproximació eclesiàstica al liberalisme moderat (Concordat de 1851) i l’etapa de la Restauració monàrquica, des de 1875, van anar configurant un discurs polític que identificava la nació espanyola amb la unitat catòlica. Obrers, científics, intel·lectuals, republicans, etc. van créixer al marge de les orientacions eclesiàstiques. Davant de la “apostasía de las masas” amb les seqüeles de la secularització, la resposta catòlica se centrà en una reconquista espiritual basada en l’educació, els sindicats i patronats catòlics, la reforma dels costums (els perills del cinema, la moda, etc. sobre la dona). La dictadura de Primo de Rivera reforçà el sentit antiliberal. En algunes cartes pastorals molts bisbes presentaven com a ideal l’Estat confessional.

En arribar la República (1931), la Constitució consagrà la separació Estat – Església i una legislació que accentuà la secularització de la societat. Encara que s’havia estés entre els catòlics la idea de l’accidentalitat de les formes polítiques, entre els bisbes van aparéixer diferents actituds sobre l’acceptació de la República, ben evidents entre els catalans Vidal i Barraquer i Gomà. L’accidentalisme de la CEDA, els intents d’afavorir un partit catòlic, es van veure superats pel triomf del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936, mentre creixia el recolzament a la rebel·lió militar en preparació. El 18 de juliol s’aplegaren forces de procedència diversa i amb visions polítiques ben diferents, com també religioses per part dels militars que hi van participar. El recolzament d’una part important de l’Església, per exemple del clergat tradicionalista de procedència carlina, va anar definint la guerra com una «cruzada» dels defensors de Déu i la Pàtria contra la conjura de jueus, maçons i comunistes, abans de conéixer l’extensió de la repressió religiosa en la zona republicana.

Un segon aspecte, ben explicitat pel conferenciant, va ser el complex aspecte de la legitimació religiosa de la rebel·lió militar, així amb la carta col·lectiva de l’episcopat sobre la guerra, definida com un moviment contra la revolució comunista, una tesi que va assolir un gran èxit internacional. Tot i que no tots els bisbes van signar la carta esmentada, les pressions sobre Roma conduïren al reconeixement pontifici de l’Estat sorgit de l’alçament militar, de tal manera que la religió va ser un important element legitimador del nou règim de Franco. Encara que algun bisbe va clamar contra la violència en la zona de Franco, sacerdots bascs i catòlics republicans van ser afusellats, alhora que s’ignoraven les possibles negociacions de pau.

El professor Calzado Aldaria, tot seguit, exposà la repressió religiosa en la zona republicana (6.832 sacerdots i religiosos assassinats), destrucció d’un ingent patrimoni artístic i històric, etc., a més de les causes de tal violència, remarcà la necessitat de situar-ho tot en el seu context social i històric.

Una breu referència a la situació de Gandia en aquell període i encara ben poc estudiat, la lectura d’uns textos en forma de balanç del tema exposat, i un llarg col·loqui, van completar la quarta de les conferències sobre la Guerra Civil.

Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española
Audio de la intervenció d'
Antonio Calzado [primera part. ]
Audio de la intervenció d'
Antonio Calzado [segona part. ]

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web i audio: Estudi Pau Lagunas.